Ciutats, Illes i costa, viatges

Santiago – Fisterra, el camí pagà

Dels prats de la Galícia rural a la costa del immens Atlàntic
By , on 26 de abril de 2009
Imatge de la Rúa do Vilar, Santiago.

Imatge de la Rúa do Vilar, Santiago.

El cel ja feia presagiar que la pluja seria la nostra fidel companya de viatge, i els prats d’aquell color verd tant intens denotaven que la cortina d’aigua que s’acostava no era cap novetat per una regió que havia fet del ruixat constant una tradició més de la seva cultura. Galícia ens donava la benvinguda doncs, amb una pluja de la que ja no podríem escapar.

Comencem el viatge allà on el pelegrí l’acaba, a Santiago de Compostela, una ciutat monumental que amaga, entre els seus carrers més vells, aires d’una cultura celta ressuscitada amb el pas del temps i dels anys.

Amb carrers empedrats i cases baixes de finestres d’estil entre medieval i nord europeu Santiago sorprèn al visitant amb molts carrerons, places i placetes que es formen entre els edificis històrics que s’encaixen arreu de la capital celta. Tot i que plou, la passejada per la plaça de l’Obradoiro i tots els carrers que d’ella en surten conté un agradable encant, aquell que sempre es manifesta quan les passes del viatjant trepitgen història i llocs plens d’antigues llegendes. Però el nostre itinerari només ha fet que començar i ens acomiadem de la ciutat del pelegrinatge per endinsar-nos a la Galícia de prats verds i turons de boscos humits.



Trencant amb la tradició i el costum de posar punt i final a Santiago, anirem fins a Fisterra, la fí del món en temps de la obscura església, seguint per carretera un redescobert tram del camino que tot travessant les regions rurals de la província de A Coruña ens portarà fins a la finestra de l’oceà Atlàntic a la península Ibèrica, el cabo Fisterra.

Només sortir de la capital gallega el paisatge queda transformat en una escala cromàtica de colors verds, marrons i blaus. El verd intens dels camps i prats que intenten envair tot allò fèrtil; el marró d’una terra tan humida que ja no pot empassar més blau; de l’aigua constant que sempre es presenta, de rosada, de pluja, de marea… O del cel carregat de núvols i d’aire net que és transportat des del mig de la mar.

Passem pobles i sobretot poblets; sense asfaltar, senzills i austers però de gent agradable amb conversa afable, acompanyant històries de la comarca i algunes crítiques cap a la seva terra que alguns semblen haver oblidat. I passen els quilòmetres i amb ells també les hores…

I de cop, l’horitzó es capgira. Els prats desapareixen i el turons baixen fins a quedar amb els peus mullats, i al fons, ajagut en el pla d’una carena que surt del fons salat: Fisterra, la fí de l’Europa continental. El principi, durant molts i molts anys, de l’autèntica aventura.

Comment | Trackbacks Closed.

2 Comments en “Santiago – Fisterra, el camí pagà”

1

Sempre és agradable trepitjar Galícia, i si a sobre ho fas a peu, el cos i l’ànima t’ho agraeixen.

Santiago, ja sigui inici o final de peregrinacions, és la capital del peregrí. Aquesta catedral envoltada per quatre majestuoses places fa de refugi a caminants i creients d’arreu del món.

La pluja no és molesta, senzillament és una simple companya més.

Fins aviat
Roger

2

I tant Roger, Galícia és una terra que enamora a tothom qui la visita. Tant el recorregut del camí de Santiago com altres indrets com el propi Finisterre, la Costa da Morte, las Rias Baixas…són una autèntica meravella. Espero que gaudeixis d’ella i ens ho puguis comentar sempre que vulguis.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio