Països, relats de viatges, viatges

Volta al món de dos viatgers catalans

Es troben a la Xina després de cinc mesos de trajecte
By , on 1 de desembre de 2009
Un mosaic del seu pas pel Vietnam

Un mosaic del seu pas pel Vietnam

Fa uns mesos vam conèixer l’Encar i el Xavi, dos viatgers catalans que estan fent la volta al món des de fa cinc mesos. Des de Xina ens envien les respotes a la nostra entrevista i ens escriuen una introducció que val la pena que llegiu. Com veieu, tot és possible si ens ho proposem…

Ei, som Encar i Xavi i estem duent a terme un somni, i és viure per viatjar, si més no durant uns 12 mesos, desprès ja veurem. El camí a fer és: Índia, Singapur, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam, Xina, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Xile, Bolívia i Perú. Aquest ordre ve donat pel bitllet de “volta al món” que hem comprat a una agència de Londres a la meitat de preu que al nostre país (ja coneixem la cultura viatgera dels espanyols).Tenim 32 i 33 anys respectivament i no, no estem fastiguejats de la vida a casa, només volem conèixer que és allò que ens envolta, que hi ha més enllà dels documentals. Hem deixat feines estables en temps de crisis, i com tothom, tenim una hipoteca que pagar al senyor del banc. Ja tenim una mica d’experiència viatgera i ara toca fer el gran viatge. Simplement, hem decidit fer-ho. Que d’on hem tret els calers per viatjar sense treballar durant un any? Doncs tant senzill com canviant les prioritats a casa, i això vol dir no tenir la necessitat de cotxe nou, tele nova, sopars fora cada dia, en fi! Ah!, i estalviar dur, molt dur durant molts mesos. Us quedaríeu gelats de com pot ser de tirat viatjar pel món, de fet, ens gastarem menys voltant per països durant un any que a casa amb les despeses que tots tenim, i que a molts ofeguen. I no és conya!!. Doncs, a què espereu?

Com us aventureu a iniciar el viatge?

Doncs ara que ho recordem, la decisió sembla que va venir rodada. De fet, tot va començar amb un: “Ostia!, que bé seria passar un temps de la teva vida viatjant i coneixent món. Res més”, i seguit d’un: “i perquè no ho fem?”. Arrel d’aquí, tot va ser recopilar informació, tantejar les possibilitats i prendre la decisió. Ni més ni menys. També, es clar, estalviar dur durant mesos, però, qui alguna cosa vol, alguna cosa l’hi costa, no?

Quins països heu recorregut ja?
Doncs ara portem 5 mesos i hem passat per l’Índia, Singapure, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam i la Xina. En uns dies volarem a Singapur per tornar a Indonèsia a descansar de viatjar, i en uns dies continuarem cap a Austràlia i Nova Zelanda. Més tard, cap a finals de Gener, enfilarem via cap a Argentina, per conèixer-la per terra, junt amb Xile, Bolívia i Perú, on acaba l’aventura.

Quant de temps us veu marcar per a fer tota la volta el món? el podreu assolir?
Com de moment ens està bé, tenim vols durant tot un any, és a dir, el bitllet et dóna un màxim d’un any des del primer vol que agafes, per gastar els vols acordats. Si en volem més, doncs ja farem. Pel que fa a les dates que vem tantejar abans d’iniciar el viatge, de moment, s’està assolint bastant raonablement, tot i que en un principi anàvem a viatjar per Nepal, tot just desprès de l’Índia, però vem volar cap a Singapure, i la Xina, on som ara mateix, no era els nostres plans, pero un cop et trobes a Hanoi i la veus tant a prop, penses: Que cony!!.

El Xavi provant una estrella de mar a la brasa a la Xina

El Xavi provant una estrella de mar a la brasa a la Xina

Quina cultura us ha sorprès més fins ara i per quin motiu?
Sense semblar a tòpic, un any et dóna per poc alhora de conèixer diferents cultures, però tot i així totes les cultures conegudes ens han sorprès d’una manera o d’un altre. S’ha de tenir en compte que hem començat pel continent asiàtic, i aquí tot és molt diferent que a casa nostre. Però si hem de destacar-ne alguna, seria la Índia, pel seu funcionament, per les castes (que és una cosa increïble com estan encara a l’ordre del dia), per aquella barreja tant forta de tradició i nou despertar del capitalisme, del consumisme, en fi, que ens ho creiem o no, tenen a occident com a mirall, i tots molts van amb la mateixa idea; Indonèsia també té una cultura fascinant i un país molt acollidor; i com no, la Xina… que dir que no s’hagi dit ja, és tota una història veure com funcionen, intentar entendre les seves costums, s’ha de venir al país i deixar-se portar.

On heu trobar un ambient més acollidor?
Els països (o les zones) que conserven aquella curiositat per l’estranger, sempre són acollidors, però s’ha de tenir en comte que un s’ha d’apartar una mica dels llocs turístics per trobar més disposició de la gent cap a tu (no obtens el mateix tracte a les rambles de Barcelona o a Salou, que a un lloc poc turístic), però fent un petit resum: Java, a Indonèsia ens va sorprendre molt gratament, en general, molt bona gent i amb ganes de apropar-se sense més; a Índia hem batut el rècord de fer-nos fotos amb indis, és a dir, ens han demanat moltes vegades si volíem fer-nos fotos amb ells, amb el fill petit, amb adolescents….una història, i la veritat que al principi mosqueja perquè no saps ven bé com agafar-ho (ara sabem el que senten la gent famosa, i és bastant incòmode); a Laos, en canvi, hem batut el rècord de salutacions als locals en un viatge, tothom volia saludar-te i això era genial. I de moment, la Xina va també per bon camí, tot i que en general, els xinesos són molt més reservats. Tenim tendència a resumir un país per les experiències viscudes, però tots els països són un món, i t’hi trobes de tot per tot arreu.

I més hostil?
Bé, aquí sí som bastant contundents: Vietnam. Hem estat pel país uns 25 dies de sud a nord, per lliure (com sempre), i generalment, quan hem hagut de fer tractes amb un vietnamita, ja sigui allotjament, transports o fins i tot, comprar una bossa de patates, ens han intentat estafar. Sembla que ho porten a la sang, i curiosament, molts altres viatgers tenen la mateixa opinió del país (ja anàvem previnguts). Et donen malament els canvis, et volen vendre els bitllets dels transports molt més cars, etcètera. Com ho resumim?… et dóna la sensació que es pensen que ets imbècil, però de debò, et tracten com si al ser estranger, ets ric i imbècil. Ara bé, això no vol dir que tot hagi estat negatiu, ni molt menys, hem trobat gent collonuda i el país té molt a donar, com a entorns, brutal. Però com a tracte, ells mateixos creen la hostilitat. Esperem que canviï.

Heu tingut problemes per arribar a algun país?
No, de moment tot ha sortit rodat, i això que hem entrat per terra a Laos, Cambotja i Vietnam. Si t’informes una mica de visats i requisits, tot surt bé.

Quin coneixement tenen de Catalunya arreu?
Ah!, bona pregunta. La veritat és que, per les nostres experiències, el gran ambaixador del nostre país és sens dubte el Barça, és una cosa brutal. Vagis on vagis, ja sigui dins d’un tren indonesi camí a Surabaya, o per les terres altes centrals de Vietnam, o per la vora del Ganges a Varanasi, sempre et trobes samarretes del Barça o gent que s’acosta a xerrar i només coneixen el club, però que et canten l’alineació!!. De Catalunya res més, però el que és Espanya encara menys, ni saben on és. Portem mesos viatjant (i en altres viatges) i hem recorregut moltes llibreries per trobar llibres en castellà i els resultats han estat pèssims, i pensa que quan demanes “spanish book, et diuen: sorry, italian?. És frustrant i dóna molt que pensar que en llibreries on tenen alemany, francès, anglès, danès, polac, italià, rus, etcètera, i no tinguin espanyol. Alguna cosa hem fet malament al nostre país, no?.

Temple de Tanoh Lot a Tailàndia, enmig del mar, al mes d'agost

Temple de Tanoh Lot a Tailàndia, enmig del mar, al mes d'agost

Us sentiu una mica com el Mikimoto a Afers exteriors?
Una mica sí. Ens agrada fer país i, en part, et sens ambaixador de Catalunya, ja que quan es dóna un intercanvi de cultures, un té una certa responsabilitat de com deixa a Catalunya pel món. I com tenim aquesta tendència a generalitzar, si uns catalans la lien a Nova Zelanda, possiblement els propers que hi vagin tindran una etiqueta. Bé, ens passa a nosaltres amb els anglesos que viatgen a Salou, per exemple (tot i que molts sí es mereixen el títol de capullos). Ei, pensa que el barret de Catalunya, quan fa fred, va per on nosaltres anem.

És cert que sense conèixer món no es pot valora el que un té a casa?
Sí, es cert, si més no, nosaltres ho creiem. Quan surts de casa, i t’aventures a conèixer altres modes de vida, altres cultures, t’adones de la sort que tenim a la nostre societat de tenir opcions, tant senzill com això. A casa, podem fer o desfer, podem comprar, vendre, treballar, estudiar, jugar, tenim llibertats, drets, obligacions, en definitiva, ens fem el camí que cadascú vol; en canvi, en societat molt properes a la nostre, en països relativament a prop del nostre, no tenen aquestes opcions, i fins i tot, en molts casos, no tenen cap opció. Viatjar és exposar-se a allò desconegut, i per aquest motiu molta gent prefereix quedar-se a casa, on es troba segura, però quedar-se a casa, no et deixa sortir de la posició etnocentriste de creure que la teva és la societat més important de totes, quan la realitat és que, al món, ni tant sols saben on ets al mapa.

Creieu que està sent l’experiència més forta de la vostra vida?
Doncs ara mateix no ho sabem. Potser. El que sí està clar, és que trigues uns mesos a adonar-te del que estàs fent, de la sort que tens de viatjar per viatjar, i conèixer sense preses allò que vols. Ara per ara, desprès de 5 mesos, són tantes les experiències viscudes, que no podem imaginar com serà la motxilla de gran quan finalitzem el viatge. Que marcarà el nostre futur d’una manera o d’un altre? Segur. Com? Ja ho veurem, no?

Canviarà la vostra vida un cop finalitzeu el viatge?
També ja ho veurem, i mira que és una pregunta que ens fem molt sovint. De fet, de vegades fa una mica de por tornar a casa i veure que tot i ser-hi, et trobes molt lluny de la teva gent. Un aspecte important que està suavitzant molt les diferències entre la vida que teníem allà i la d’ara, és el blog que estem fent per la família i els amics (eh!, i qui vulgui), ja que estem compartint molts moments amb ells, i ells, en part, viatgen amb nosaltres. Canviarà segur el nostre punt de vista envers el que ens envolta, i canviarà segur les prioritats a la nostre vida, de fet, ja han canviat, i segur que no serà l’únic canvi.

I recorda, pots seguir els seus propers relats al seu blog

Comment | Trackbacks Closed.

2 Comments en “Volta al món de dos viatgers catalans”

1

Holta a tots!

Em dic Sara i sóc una estudiant d’últim curs de turisme a l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, a Barcelona. Estic fent el Projecte Final de Carrera sobre les tendències a l’hora de donar la VOLTA AL MÓN.

Com a punt de partida de l’estudi estic buscant gent que hagi fet la volta al món per passar-lis una petita enquesta (prometo que és mooolt curta). Necessito bastantes persones per obtenir uns resultats fiables i no és gens fàcil, així que us demanaria (casi suplicaria) a aquells que hagueu fet aquest gran viatge (per enveja sana dels que encara estem aquí) que colaboreu amb mi.

Em comprometo a fer-vos arribar una copia del treball un cop estigui acabat i sobretot, a posar-vos als AGRAÏMENTS, qui es podría negar a tenir aquest honor?

Us deixo el link directe a l’enquesta i al blog que he creat on aniré penjant les conclusions que vagi treient.

Link enquesta: http://www.encuestafacil.com/RespWeb/Qn.aspx?EID=682509
Blog: unavueltaalmundo.crearblog.com

Salutacions,

2

Hola Sara,

espero que alguns lectors de viatjar.cat puguin donar-te la seva resposata. T’animo a fer un comentari també a eviajado.com, blog nostres sobre relats de viatges, així com a dondeviajar.es y turisfera, potser així pots arribar encara a més lectors. Salutacions i sort.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio